El Simposi Europeu de Granollers conclou amb un manifest per impulsar la biodiversitat cultivada a les ciutats
Després de dues jornades de ponències i treball en xarxa, el 1r Simposi Europeu “Fomentar la Biodiversitat Cultivada mitjançant Polítiques Alimentàries Locals” va concloure el dimecres 30 d’abril amb la presentació del Manifest de Granollers, un document elaborat gràcies al treball col·lectiu de les entitats organitzadores i participants, amb l’objectiu de traçar una fulla de ruta cap a una visió compartida: que l’any 2050 tots els municipis d’Europa disposin de polítiques alimentàries que contribueixin a generar aliments sostenibles i saludables dins dels límits planetaris, garantint la viabilitat econòmica de les seves comunitats i habitants.
En la sessió inaugural, l’alcaldessa Alba Barnusell va donar la benvinguda posant en valor el compromís de la ciutat amb la sostenibilitat. Per la seva banda, Enrique Pueyo, alcalde d’Aínsa i president de la Xarxa de Municipis per l’Agroecologia, va afirmar: “Com a alcalde d’Aínsa, tinc molt clar que les polítiques alimentàries amb enfocament agroecològic han d’integrar la biodiversitat cultivada.” Pueyo va celebrar l’oportunitat de “compartir aquest espai amb representants de municipis i organitzacions de tot Europa”.
Mariateresa Lazzaro, investigadora de FiBL Suïssa i cocordinadora científica del projecte LiveSeeding, va destacar que les llavors locals són essencials en els sistemes alimentaris agroecològics: “Juntes i junts podem impulsar una tasca coordinada, multiactor i multinivell per augmentar la biodiversitat cultivada, des del camp fins al plat.”
María Carrascosa, responsable del projecte LiveSeeding a la Xarxa de Municipis per l’Agroecologia, va afegir que l’objectiu de la trobada és “enfortir la integració de la biodiversitat cultivada en les accions municipals com a eina per construir sistemes alimentaris locals sostenibles, saludables i biodiversos, establint les aliances necessàries per donar suport a aquest esforç”.
Marcos legislatius, polítiques i finançament per a sistemes de llavors biodiversos
En la sessió sobre marcs legislatius, polítiques i programes de finançament multinivell per a un sistema de llavors biodivers, Cristina Massot, de la Generalitat de Catalunya, va destacar que “la biodiversitat és la base de la seguretat, la resiliència i la qualitat dels aliments”. Sonia Callau, de la Diputació de Barcelona, va defensar que la institució “treballa per conservar i promoure el patrimoni natural mitjançant una gestió sostenible i integrada dels sistemes agraris”. A nivell local, Francesc Arolas, tinent d’alcalde de Medi Ambient de Granollers, va posar en valor el banc comarcal de llavors i la marca Productes de Palou: “La biodiversitat cultivada és un element clau del nostre sistema alimentari: sostenibilitat, patrimoni, gastronomia, cultura, adaptació al canvi climàtic…”
Segon dia: iniciatives municipals a escala europea
La segona jornada (30 d’abril) va permetre compartir iniciatives tant de municipis com d’organitzacions per fomentar la biodiversitat cultivada en sistemes alimentaris locals, sostenibles i saludables. Jérémy Camus, vicepresident de la Metròpolis de Lió (França), va presentar una ambiciosa política alimentària ‘de la llavor al plat’: Lió ha creat un banc metropolità de llavors de 6.000 m² i una estació experimental per multiplicar varietats adaptades. Aquestes llavors es distribueixen gratuïtament a agricultores i agricultors locals mitjançant programes de millora participativa, i els aliments que se’n deriven s’incorporaran als menjadors escolars locals en els pròxims anys.
Des del País Basc, Iker Santocildes, alcalde d’Orduña, va explicar l’estratègia alimentària del municipi fins al 2030, basada en l’agroecologia i la recuperació de varietats autòctones. “La introducció de la biodiversitat cultivada en el sistema alimentari és una eina per reconnectar el món rural i l’urbà”, va afirmar Santocildes, destacant accions com la creació d’un hort fruiter de referència amb pomeres i pereres locals, el suport als mercats de productors i productores, i la reintroducció de conreus tradicionals a la restauració col·lectiva local.
Carmelo Troccoli, director general de la World Farmers Markets Coalition, va destacar el paper dels mercats de pagesia en la gestió sostenible de la biodiversitat. Va recordar que s’ha perdut prop del 75% de la diversitat agrícola a causa de la industrialització i la globalització dels sistemes alimentaris, i va afirmar que “la biodiversitat no només s’ha de conservar, sinó també produir, comercialitzar i posar en valor”. Gràcies al compromís de les pageses i pagesos “custodis” i de les xarxes de venda directa, molts productes únics s’han salvat de l’extinció. “Cada compra en un mercat local és un vot per la sostenibilitat i la biodiversitat cultivada”, va concloure.
Emergències climàtiques i de biodiversitat
La sessió dedicada a les emergències climàtiques i de biodiversitat va oferir visions des de la gestió municipal i la societat civil. Saverio Mecca, regidor de Transició Ecològica de Scandicci (Itàlia), va exposar les polítiques de la seva ciutat per integrar l’agrobiodiversitat en la planificació urbana. Scandicci ha adoptat un enfocament de “Una Sola Salut” (One Health), que vincula el benestar humà amb la salut dels ecosistemes, mitjançant un pla integral amb horts urbans ecològics i la incorporació de la biodiversitat cultivada a l’ordenació territorial com a part d’una política alimentària municipal àmplia.
Per la seva banda, Maria Young, representant del Consell Alimentari de Cork (Irlanda), va defensar la necessitat de repensar el sistema alimentari irlandès davant la crisi climàtica. Va criticar que el full de ruta actual de la indústria consideri el país una plataforma per produir 7 milions de caps de bestiar, promovent la intensificació com a única via, i ignorant els seus actius humans, culturals i ambientals. Com a alternativa, va destacar iniciatives comunitàries a Cork —com ara horts urbans i bancs locals de llavors— i va subratllar que l’alimentació pot ser “part d’una renovació cívica” amb múltiples beneficis socials, econòmics i ambientals.
El Manifest de Granollers
La jornada va concloure amb la validació del Manifest de Granollers, resultat del treball col·laboratiu de les entitats organitzadores, ponents i participants. En paraules de Mariano Iossa, coordinador de LiveSeeding, el manifest pretén “reunir accions pràctiques per a que els municipis, les autoritats locals i les comunitats puguin participar per transformar els sistemes alimentaris a nivell local”.
“El document planteja una visió ambiciosa: que l’any 2050 tots els municipis europeus disposin d’una política local que impulsi sistemes agroalimentaris ciutat-regió saludables i sostenibles, dins dels límits planetaris i garantint mitjans de vida dignes per a les seves comunitats” va explicar Iossa. El document assenyala l’agroecologia i la producció ecològica com a marc indispensable, i situa la biodiversitat cultivada al cor d’aquests sistemes com a bé comú gestionat per la comunitat local.
El Manifest de Granollers proposa línies d’acció municipal en sis àmbits clau (governança, dietes, equitat social, producció, distribució i malbaratament alimentari), alineades amb el Pacte de Polítiques Alimentàries Urbanes de Milà. Entre les mesures concretes s’inclouen: prioritzar la compra pública d’aliments ecològics i basats en biodiversitat cultivada; impulsar l’autoproducció de llavors en horts urbans comunitaris, permanents i inclusius; donar suport a l’emprenedoria de petites i mitjanes empreses en el sector de les llavors i la millora vegetal ecològica; reforçar els circuits curts de comercialització —mercats locals, petit comerç— d’aliments locals, ecològics i biodiversos; promoure els bancs comunitaris de llavors locals i fomentar l’educació alimentària de la població.
Així mateix, el text trasllada recomanacions a les autoritats estatals i europees, com ara incloure el suport a la biodiversitat cultivada en les estratègies estatals d’alimentació i clima, i en els plans de transició ecològica justa; o incorporar la “compra pública alimentària sostenible” com a part integral de la pròxima revisió de la Directiva sobre Contractació Pública, amb criteris mínims obligatoris per a aliments ecològics i puntuació addicional per a pràctiques agroecològiques, com l’ús de biodiversitat cultivada.
En la sessió dedicada a la presentació del Manifest, Francesco Cagnola, de la secretaria del Pacte de Milà, va afirmar: “Quan parlem de biodiversitat cultivada, la producció urbana sovint es veu com un entreteniment, però ens ho hem de prendre seriosament. La ciutadania europea hi ha de participar activament.” En aquest sentit, Judith Féher, de la Coordinadora Europea Alliberem la Diversitat, va subratllar la necessitat de co-crear polítiques amb la societat civil organitzada per augmentar-ne l’impacte: “Hi ha municipis europeus que treballen amb xarxes locals de llavors que fa temps que actuen al territori. Al simposi hem vist diversos exemples d’èxit d’aquests partenariats.”
El simposi ha estat organitzat per l’Ajuntament de Granollers, amb la Xarxa de Municipis per l’Agroecologia i el projecte europeu LiveSeeding, amb la col·laboració d’un comitè internacional de ciutats europees i organismes internacionals com la FAO o el Pacte de Milà. L’organització agraeix a totes les entitats participants la seva implicació, que ha permès convertir Granollers en l’epicentre europeu del debat sobre llavors i biodiversitat cultivada, i posar les bases per a una col·laboració més estreta entre ciutats en futurs projectes conjunts.
