Enginyera tècnica agrícola per la UPC, va continuar els estudis a la UdL estudiant enginyeria agrònoma, especialitzant-se en producció vegetal i jardineria. La seua primera feina va ser en el món de la jardineria i li va desil·lusionar provocant un canvi de sector professional. Però va retornar a l’agronomia, no des d’una posició d’enginyera sinó de pagesa, tocant la terra. A Bèlgica vaig treballar en petits projectes d’horta ecològica com ‘t Legumenhoffke, De witte beek, Gwenael Dubus, també en una empresa familiar de fruita ecològica a Appelfabriek i en una petita botiga d’aliments ecològics, The food hub Leuven. A Bèlgica va conèixer una forma diferent de fer agricultura i de fer-la valorar pels consumidors i consumidores.
Un cop va tornar a Igualada vaig conèixer el Col·lectiu Eixarcolant que a través de les plantes oblidades promou un canvi de model agroalimentari. Inicialment hi feia tasques de voluntariat però hi ha acabat treballant, ara ja farà quasi 6 anys. Al llarg d’aquest temps s’ha encarregat del manteniment del banc de llavors, la multiplicació de varietats, la planificació dels cultius, la gestió dels horts i la venda de les llavors.
El Col·lectiu és membre de la Xarxa Catalana de Graners, aquesta aglutina els diferents bancs de Catalunya per tal de treballar juntes i ajudar-se les unes a les altres.
